Valli, Elli, Ottla i els pares de Kafka

"Amb la meva família, la gent millor i més amable que hi ha, visc més foraster que no  viuria un foraster. Amb la mare aquests darrers anys no ens hem dit, pel cap alt, ni una  vintena de paraules al dia; amb el pare  no  hem  passat de bescanviar la salutació; amb les  germanes casades i els cunyats no parlo  sense enutjar-m'hi. La causa d'això és senzillament que no tinc res a dir. Tot el que no sigui literatura em   rellisca, ho detesto, ja que em fa nosa o em roba temps, mal que només sigui mentalment".  [Projecte de carta al pare de Felice Bauer, conservat al Diari, en què justifica la ruptura amb la seua promesa. Carta al pare, p. 75]. 

Les Flors del Mal XXIX

UNA CARRONYA 
Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva, 
         un bell matí, a l'estiu tan dolç:
tombant per un camí, una carronya infame 
         damunt un parament de rocs,
les cames ben enlaire, com una dona lúbrica
         i ardent, suant el seu verí,
obria, de manera indiferent i cínica,
         el ventre ple d'exhalacions.
Brillava el sol damunt d'aquella putrescència
         com si volgués coure-la al punt,
i retornar amb escreix a la Natura immensa
         tot el que havia creat junt;
i contemplava el cel la carcassa superba
         com una flor que s'expandís.
Feia tanta pudor que sobre l'herba
         et va semblar perdre els sentits.
Les mosques brunzejaven pel ventre putrefacte
         del qual sortien negres contingents
de larves, que anaven com una flegma espessa
         amunt i avall dels esquinçalls vivents.
Baixava tot allò, pujava com onada,
         o bé brollava espetegant;
hauríeu dit que el cos, inflat d'una alenada,
         ben viu, s'anava incrementant.
I feia el món com una simfonia estranya,
         com l'aigua que corre i com el vent,
o com el gra que el llaurador, amb acció ritmada,
         sacseja i gira en el garbell.
Les formes s'esborraven, només eren un somni,
        com un esbós difícil de capir
sobre la tela abandonada, i que l'artista acaba
        tan sols dins el magí.
Darrere d'unes roques, una gossa inquieta
         ens espiava de mal grat,
esperant l'hora de robar a aquella carcassa
        la carn que hi havia deixat.
—I, amb tot, seràs un dia igual que aquesta escombraria,
         semblant a aquesta pútrida infecció,
estrella dels meus ulls, oh sol de la natura,
         tu, àngel meu, la meva passió!
Sí! Això seràs, oh reina de les gràcies,
         després dels últims sagraments,
quan jeuràs per podrir-te sota l'herba florida
         enmig dels altres ossaments.
Recorda't de dir als cucs, llavors, bonica meva,
          que amb molts petons se't menjaran,
que jo he guardat la forma i la divina essència
          dels meus amors desintegrats!

El poema explica la història d'una peça de carronya en fase de descomposició que el poeta es troba a la carretera mentre passeja amb la seua dama. La seua descripció no pot ser més naturalista; guarda dades esgarrifoses i resumeix el cicle vital de la vida i la mort: "larva", "insectes", "ossos", "pudor".

•  Compara la carronya amb una dona obscena: "quins lasciva dones", "una flor obre". 

• La personificació del sol i el cel, testimonis del procés de putrefacció i els gasos plagues produïa per la calor d'estiu impressiona la sensibilitat femenina. 

• El poeta expressa la paradoxa que la mort, al seu torn, produeix vida.

•  Utilitza diverses antítesis: "pujant" / "avall"; "el cos [...] multiplicar he viscut". 

La segona part del poema està advertint la Dama (tema de la memento mori) que ella acabarà com la carronya. Apòstrofes amb què el poeta es dirigeix revelen l'amor per la seua dama: «la meva passió i el meu àngel,» "estrella dels meus ulls»,"Sol de la meva naturalesa","La Reina de les gràcies","la meva bella". Però el realisme amb que descriu el seu final no pot ser més cru: "a s'oxida anar", "en els ossos", "cucs". No obstant això, el poeta, en un últim vers, desa la seva estimada de la mort i l'oblit perquè s'ha deixat un record d'ell ("essència i forma") en els seus poemes.

Primera part. Capitol 2

•  Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament.
[És un signe premonitori de la vida que durà Charles]

Era una masia de bona aparença [...]

Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. 

[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.

Un cop acabada la cura, el metge fou invitat, pel senyor Roualt mateix, a menjar una queixalada abans de marxar.
[Com veurem en altres ocasions, Flaubert utilitza la lletra cursiva per a introduir una veu diferent a la del narrador]

[...]

Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.



Es tracta de Madame Bovary.
   

Primera part. Capitol 1

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu blog. 

• Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. 

Flaubert no deixava res en les seves obres a voluntat de la pura inspiració, més aviat li agradava treballar amb obstinació i precisió, especialment l'estil de la seva prosa, bandejant qualsevol tipus d'inspiració lírica, mobilitzava una energia extraordinària en la concepció de les seves obres, en les que no desitjava res que no fos real, però, aquesta realitat havia de tenir la bellesa de la fantasia, de manera que tampoc li interessava deixar traslluir en la seva escriptura l'experiència personal que l'alimentava, ni es permetia escriure opinions pròpies.
Pel que fa a les característiques del seu estil:

1. Narrador omniscient: El narrador ho maneja tot en la història: sap que passarà, coneix els pensaments dels personatges, etc.
2.  Didactisme: Els autors pretenen amb les seves novel·les donar al lector una lliçó moral o social. 
3. Estructura lineal: Els fets transcorren de forma lineal en el temps. 
4. Descripcions minucioses: Les descripcions són extremadament detallades.
5.  Aproximació de la llengua a l'ús col·loquial: Els autors s'esforcen a adequar la llengua als personatges, que parlen segons la seva condició social, el seu origen geogràfic o les seves pròpies particularitats. 
6. Freqüent propòsit de crítica social i política: Els progressistes també mostren xacres socials, però aquestes obeeixen a la vivència d'una mentalitat conservadora que impedeix l'avanç cap al món nou. El ritme de l'escriptura tracta de mantenir una consonància íntima amb la dimensió afectiva dels personatges. Les figures que l'autor utilitza en relatar són el símil, la metàfora, en alguns casos l'antítesi i el hipèrbole

 

Curiositats

• Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.

Yahoo! inicialment va rebre el nom de "Jerry's Guide to the World Wide Web", però aviat es va canviar el seu nom a Yahoo!. Existeixen diverses versions sobre el nom Yahoo!: la versió real que circula en el corporatiu de Yahoo! a Sunnyvale, Califòrnia és que prové del nom d'uns personatges del llibre Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, els Yahoos. La història conta que a casa de David Filo, Cofundador de Yahoo!, el pare d'aquest anomenava a David i a Jerry "un parell de Yahoos" per la seva naturalesa inquieta i aquests decideixen usar el nom Yahoo! per al seu portal. Al llibre de Swift, un Yahoo és una criatura salvatge, bruta i de costums desagradables, que s'assembla massa a un ser humà. Yahoo! va aparèixer per primera vegada a l'ordinador personal de Yang, "Akebono", mentre que el programari i la base de dades a la màquina de Filo, "Konishiki", noms que provenen de lluitadors de sumo, esport del qual Filo i Yang són fanàtics.

•  El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?

Les flors del mal  de Charles Baudelaire i Madame Bovary de Gustav Flaubert.

• La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?

La pel·lícula L'autre Dumas va ser polèmica a França acusada de ser racista perquè Alexandre Dumas era un autor francés d'origen africà, és a dir, de pell fosca, i ve ser representat per Gerard Depardieu, és a dir, un actor de pell blanca (amb l'ajuda de maquillatge i una perruca arrissada).

La pel·lícula recreava la vida d'Alexandre Dumas pare.

 

 

•  Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?

 

La novel·la narra la història de Víctor Frankenstein , un jove suís , estudiant de medicina a Ingolstadt , obsessionat per conèixer "els secrets del cel i la terra". Amb la voluntat de desentranyar " la misteriosa ànima de l'home " , Víctor crea un cos a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats . L'experiment conclou amb èxit quan Frankenstein , envoltat dels seus instruments, infon una espurna elèctrica de vida a l' monstruós cos , que mesura 2,44 metres d' alçada . ( Cal assenyalar que el " Monstre de Frankenstein ", se li coneix en la cultura popular com Frankenstein però en realitat en tota l'obra dit ser no posseeix un nom real , tan sols apel·lacions com "ser demoníac " , " engendro " , "la criatura "," horrible hoste ").

•  El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe? 

 El corredor nocturno és una película de suspens i reflexiona sobre les pors y les obsesions humanes. Té similitud amb Goethe pel pacte diabòlic que realitza Faust, a través de Mefistòfil on li entrega la seua ànima a canvi de ser jove fins a la mort. Mefistòfil obté resultats oposats als desitjats, ja que fa el bé quan busca fer el mal. També té similitud amb l'obra de Wilde El retrat de Dorian Gray, ja que aquest també fa un pacte per ser jove per sempre.

Hamlet. Acte III - Escena II

Si prenem Hamlet com a punt de partida, expliqueu els trets fonamentals de Shakespeare.



William Shakespeare va pertànyer a una època on els dramaturgs no tenien la consideració social que poden tindre ara. Açò suposa que no disposem de molta informació relacionada amb la seua vida personal. El que sí sabem és que tenia prou facilitat per redactar el que pensava i aquest fet permetia que li pogués donar més qualitat al seus textos.

El teatre a l'època de Isabel I es representava en diversos llocs (edificis nobles, a la cort i sobretot als patis interiors dels hostals). Les entrades més barates eren per als espectadors que tenien que romandre alçats durant tota la funció mentre que les més cares eren per a aquells privilegiats que seien als balcons de les habitacions de l'hostal. El preu elevat que les companyies teatrals havien de pagar per a llogar aquest hostals més les imposicions que exigia l'ajuntament de Londres van fer que es duguera a terme la construcció de teatres a l'altra banda del Tàmesi.
A més hi havia sales privades amb llum artificial en les que nomes podien accedir la gent amb alts recursos econòmics. Respecte a l'escenari no tenia decorats pero el vestuari era elaborat. Finalment per orientar al públic en el espai determinat, eren els propis actors els que deien on es trobaven.

Hamlet és la tragèdia de la venjança i del dubte; s’hi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjança com a mitjà per restituir l’ordre polític i moral. Algunes de les característiques de l'obra de Shakespeare poden ser:

1) Manté els cinc actes de la tradició clàssica, però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció. Pot mesclar prosa i vers, i també allò tràgic i allò còmic (l’actitud humorística dels enterramorts contrasta amb el lloc en què es troben). L’alternança d’allò còmic amb allò tràgic pot donar-se de forma quasi irreverent, ja que hi ha elements bufonescos un moment abans o després d’un clímax tràgic.

2) No obstant això, la poètica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni, embogiment i suïcidi d’Ofèlia, venjança de Hamlet); el patetisme s’aprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives; la catarsi mostra els sentiments dels espectadors envers l'obra.

3) El diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visió teatral de Shakespeare. La influència del teatre italià s’aprecia en les històries, les anècdotes i els arguments, en l’aparició d’elements fantàstics i en la continuïtat de la figura del «pallasso» (enterramorts). Coincideix amb el teatre barroc en l’ús de recursos retòrics i en la crítica de l’estupidesa cortesana.

4) Les seues obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica en els múltiples aspectes del signe teatral: trama, llenguatge, personatges, signes escènics.

5) Les trames i històries teatrals són complexes, i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria, amb el suport d’una poderosa imaginació (amb elements de màgia o fantasia) i l’ús de la violència. Desenvolupa diverses línies de trames (referides al poder, a l’amor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista.

Hamlet. Acte III - Escena II

QÜESTIONS (PAU JUNY 2012)

1. Expliqueu les característiques (atributs, relacions, funcions, etc.) dels personatges que apareixen en el fragment.  

•  Rei Claudi: Germà del rei Hamlet , al qual assassina per usurpar el tron de Dinamarca i casar-se amb la dona de super germà.

•  Hamlet : protagonista , príncep de Dinamarca, fill del difunt rei Hamlet i nebot de l'actual rei Claudi, el seu oncle.

• Poloni : camarlenc del regne i pare d'Ofèlia i Laertes ; conspira barroerament a favor de Claudio , però és assassinat per equivocació per Hamlet .

• Laertes : Fill de Poloni i germà d'Ofèlia. 

• Ofelia : Filla de Poloni i germana de Laertes . Va tenir una relació amorosa amb Hamlet , però quan ell va assassinar el seu pare va embogir i es va ofegar en un riu.

• Horaci: Millor amic del príncep Hamlet.

• Rosencrantz i Guildenstern : Amics de la infància de Hamlet , que el espien per poder informar al rei Claudio del seu comportament. 

• Fortimbrás : Nebot del rei de Noruega i fill del rei Fortimbrás , que va morir durant una batalla contra el rei Hamlet .

• Voltimand i Corneli : Ambaixadors de Dinamarca a Noruega .

• Osric : cortesà que informa Hamlet del duel amb Laertes .

• Bernardillo , Francesco i Marcelo : Guàrdies d'Elsinor . Francesc es retira del seu lloc i l'hi dóna a Bernat i a Marcelo. Li adverteixen a Horaci sobre la presència del fantasma .

• Reinaldo : Criat de Poloni .

Hamlet. Acte III - Escena I

Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?


En aquest fragment Hamlet parla sobre la famosa frase ''Ser o no ser: aquest és el dilema''. Ell creu que morir és el final de tot sufriment i patiment i que també passa en el somni d'una persona, i per a ell aquestes dos coses son similars. Ja que quan estem vius hi han moltes desgracies. Però molta gent te por a la mort, ja que es una cosa desconeguda per a tots, a pesar de que tots tenen una mala vida no volen anar a allò desconegut. Per tot açò Hamlet no sap si venjar-se de la mort del seu pare o no fer rés, ja que el seu problema es el pas entre la vida i la mort.

1.4.Les relacions home-dona

1. Analitzeu el text següent i raoneu la seva significació sobre el subtema proposat:

Figures retòriques de Hamlet: Acte II - Escena II

• Antítesi: <<nit-dia>>, <<Formosa- horrible>>

•  Hendíadis: <<majestat i el deure>>, <<obediència i deure>>, <<celestial i formosa>>, <<excels i blanc>>

•  Paral·lelisme: <<Dubta (...), dubta(...)>>, <<a quin lloc i a quina hora i de quina manera.>>

•  Jocs de paraules: <<la causa que té aquest efecte,o millor dir: la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.>>

•  Repetició: <<brevetat-breu>>, <<boig-bogeria>>

•  Metàfora: <<mecanism>> 

•  Concatenació: <<És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert.>>

•  Tautologia:  <<Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla>>, <<tinc una filla―i fins que ja no sigui meva, la tindré―>>