Figures retòriques de Hamlet: Acte II - Escena II

• Antítesi: <<nit-dia>>, <<Formosa- horrible>>

•  Hendíadis: <<majestat i el deure>>, <<obediència i deure>>, <<celestial i formosa>>, <<excels i blanc>>

•  Paral·lelisme: <<Dubta (...), dubta(...)>>, <<a quin lloc i a quina hora i de quina manera.>>

•  Jocs de paraules: <<la causa que té aquest efecte,o millor dir: la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.>>

•  Repetició: <<brevetat-breu>>, <<boig-bogeria>>

•  Metàfora: <<mecanism>> 

•  Concatenació: <<És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert.>>

•  Tautologia:  <<Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla>>, <<tinc una filla―i fins que ja no sigui meva, la tindré―>>