Si prenem Hamlet com a punt de partida, expliqueu els trets fonamentals de Shakespeare.
William Shakespeare va pertànyer a una època on els dramaturgs no tenien la consideració social que poden tindre ara. Açò suposa que no disposem de molta informació relacionada amb la seua vida personal. El que sí sabem és que tenia prou facilitat per redactar el que pensava i aquest fet permetia que li pogués donar més qualitat al seus textos.
El teatre a l'època de Isabel I es representava en diversos llocs (edificis nobles, a la cort i sobretot als patis interiors dels hostals). Les entrades més barates eren per als espectadors que tenien que romandre alçats durant tota la funció mentre que les més cares eren per a aquells privilegiats que seien als balcons de les habitacions de l'hostal. El preu elevat que les companyies teatrals havien de pagar per a llogar aquest hostals més les imposicions que exigia l'ajuntament de Londres van fer que es duguera a terme la construcció de teatres a l'altra banda del Tàmesi.
A més hi havia sales privades amb llum artificial en les que nomes podien accedir la gent amb alts recursos econòmics. Respecte a l'escenari no tenia decorats pero el vestuari era elaborat. Finalment per orientar al públic en el espai determinat, eren els propis actors els que deien on es trobaven.
Hamlet és la tragèdia de la venjança i del dubte; s’hi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjança com a mitjà per restituir l’ordre polític i moral. Algunes de les característiques de l'obra de Shakespeare poden ser:
1) Manté els cinc actes de la tradició clàssica, però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció. Pot mesclar prosa i vers, i també allò tràgic i allò còmic (l’actitud humorística dels enterramorts contrasta amb el lloc en què es troben). L’alternança d’allò còmic amb allò tràgic pot donar-se de forma quasi irreverent, ja que hi ha elements bufonescos un moment abans o després d’un clímax tràgic.
2) No obstant això, la poètica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni, embogiment i suïcidi d’Ofèlia, venjança de Hamlet); el patetisme s’aprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives; la catarsi mostra els sentiments dels espectadors envers l'obra.
3) El diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visió teatral de Shakespeare. La influència del teatre italià s’aprecia en les històries, les anècdotes i els arguments, en l’aparició d’elements fantàstics i en la continuïtat de la figura del «pallasso» (enterramorts). Coincideix amb el teatre barroc en l’ús de recursos retòrics i en la crítica de l’estupidesa cortesana.
4) Les seues obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica en els múltiples aspectes del signe teatral: trama, llenguatge, personatges, signes escènics.
5) Les trames i històries teatrals són complexes, i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria, amb el suport d’una poderosa imaginació (amb elements de màgia o fantasia) i l’ús de la violència. Desenvolupa diverses línies de trames (referides al poder, a l’amor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista.
- Si prenem Hamlet com a punt de partida, expliqueu els trets fonamentals de Shakespeare.
William Shakespeare va pertànyer a una època on els dramaturgs no tenien la consideració social que poden tindre ara. Açò suposa que no disposem de molta informació relacionada amb la seua vida personal. El que sí sabem és que tenia prou facilitat per redactar el que pensava i aquest fet permetia que li pogués donar més qualitat al seus textos.
El teatre a l'època de Isabel I es representava en diversos llocs (edificis nobles, a la cort i sobretot als patis interiors dels hostals). Les entrades més barates eren per als espectadors que tenien que romandre alçats durant tota la funció mentre que les més cares eren per a aquells privilegiats que seien als balcons de les habitacions de l'hostal. El preu elevat que les companyies teatrals havien de pagar per a llogar aquest hostals més les imposicions que exigia l'ajuntament de Londres van fer que es duguera a terme la construcció de teatres a l'altra banda del Tàmesi.
A més hi havia sales privades amb llum artificial en les que nomes podien accedir la gent amb alts recursos econòmics. Respecte a l'escenari no tenia decorats pero el vestuari era elaborat. Finalment per orientar al públic en el espai determinat, eren els propis actors els que deien on es trobaven.
Hamlet és la tragèdia de la venjança i del dubte; s’hi planteja el conflicte interior del protagonista i la venjança com a mitjà per restituir l’ordre polític i moral. Algunes de les característiques de l'obra de Shakespeare poden ser:
1) Manté els cinc actes de la tradició clàssica, però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció. Pot mesclar prosa i vers, i també allò tràgic i allò còmic (l’actitud humorística dels enterramorts contrasta amb el lloc en què es troben). L’alternança d’allò còmic amb allò tràgic pot donar-se de forma quasi irreverent, ja que hi ha elements bufonescos un moment abans o després d’un clímax tràgic.
2) No obstant això, la poètica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni, embogiment i suïcidi d’Ofèlia, venjança de Hamlet); el patetisme s’aprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives; la catarsi mostra els sentiments dels espectadors envers l'obra.
3) El diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visió teatral de Shakespeare. La influència del teatre italià s’aprecia en les històries, les anècdotes i els arguments, en l’aparició d’elements fantàstics i en la continuïtat de la figura del «pallasso» (enterramorts). Coincideix amb el teatre barroc en l’ús de recursos retòrics i en la crítica de l’estupidesa cortesana.
4) Les seues obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica en els múltiples aspectes del signe teatral: trama, llenguatge, personatges, signes escènics.
5) Les trames i històries teatrals són complexes, i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria, amb el suport d’una poderosa imaginació (amb elements de màgia o fantasia) i l’ús de la violència. Desenvolupa diverses línies de trames (referides al poder, a l’amor i a les rivalitats) i altera la idea de qui ha de ser el protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada